 |
| Decoració de la zona de competició |
Després del seu viatge a Essen 2013 tornem a parlar amb el nostre Campió Nacional de Carcassonne, Daniel Garcia Ruiz, que ens explica com va viure aquesta experiència. La Fira d'Essen és una cita quasi obligada per als amants dels jocs de taula i després de la nostra conversa amb Daniel comprenem que la grandesa d'aquesta Fira no solament és per les novetats que es presenten i a les activitats que es realitzen, si no també a la actitut que mostren els asistents, el gran ambient que aconsegueixen generar i la forma en la que viuen aquesta gran aventura. Daniel torna amb molts records i anécdotes i amb algun que altre joc que s'ha comprat. Tot això ens ho explica en aquesta entrevista.
 |
| Daniel amb la seva acreditació de jugador |
Carcassonne, Peça d'Inici: ¿Primera impresió d'Essen 2013?
Daniel García Ruiz: La veritat és que ha sigut una experiència maravillosa, la fira és impressionant i l'ambient allà és estupendíssim. El torneig està super bé organitzat. Pensava que estaria molt més nerviós, però la veritat és que durant tota l'estona vaig estar tranquilíssim. Creia que hi hauria molta més rivalitat entre els participants... Però res de res! És igual d'amigable que els tornejos d'aquí.
Y sobre la classificació final...
Doncs va guanyar el grec i jo al final només vaig poder quedar 12è encara que a l'espera de veure els resultats oficials crec que hi havia molts participants en la franja de 4 partides guanyades i 2 perdudes i amb una mica més de sort qualsevol de nosaltres es podria haver colat en semis.
¿Com és l'ambient entre els jugadors?
Molt bo. Jo vaig fer amistat amb el mexicà, sobre tot per l'idioma, ja que no parlo anglès molt fluïd, però encara i això, vaig parlar molt amb l'estadunidens, el polac i el belga.. La veritat que molt molt bon rotllo!
 |
Decoració mostrant la nova caixa de Carcassonne.
Aviat anàlisis al nostre blog!
|
El Campionat del Món és un dels pocs tornejos que es desenvolupa integrament amb partides 1vs1. Com valoraries aquesta modalitat? Quins avantatges i inconvenients creus que presenta en front a partides de 4 jugadors?
Doncs la veritat és que el 1vs1 que en els camiponats a Espanya es juga normalment en semifinals, m'agrada bastant. Crec que és més just a l'hora de valorar 2 rivals, ja que a 4 jugadors et trobes un escenari diferent cada cop que et toca el teu torn. A més a més, aquí no hi ha "minialiances" per tancar un castell o camí. Si a això li sumem el temps del rellotge, a mi em va agradar molt aquest format. Tant que jo separaria de 4 i de 1vs1. Però també està bé jugar convinat, i valorar als jugadors complets en qualsevol modalitat. Crec que amb el 1vs1 tens molt més control de les peces que falten i que poden ser utilizades per tu o per el teu oponent i aquest control es pot arribar a traduïr en avantatge al joc.
Hem vist que en les taules hi havia un rellotge d'escacs. Com són les regles respecte al temps de cada jugador?
Cada participant disposa de 15 minuts per desenvolupar els seus torns que pot dividir com vulgui, es a dir, pots en un torn necessitar més temps per col·locar i en altres ho facis més ràpid. Si s'esgota el temps perds automàticament la partida, encara que no se com es reflexa en les puntuacions.
Diguen's quelcom de les teves partidas... Vas jugar sis partides, vas guanyar quatre.
Cada una tenia alguna cosa especial i m'emporto més d'una anècdota.
Vaig començar el torneig jugant amb la dona australiana i vaig guanayar per uns pocs punts, vuit crec. D'aquesta partida em quedo amb la següent anèctoda: al asseure'ns i daludar-nos, em pregunta que d'on és la meva bandera, que de quin pais era... i això em va xocar una mica! Entenc que en Europa estem més acostumats a molts estats, però bé, no sé, crec que la bandera espanyola és bastant característica i opinaba que era un pais conegut. Vaig estar a punt de preguntar-li si ella era de Nova Zelanda per xinxar!
 |
| Partida contra la representant australiana |
Després vaig jugar amb el jovenet belga i també vaig guanyar, encara que crec que només per 2 puntets. El noi belga estava molt, molt nerviós. Era un noi jove, d'uns 20 anyets i semblava que la experiència li estava superant. Quan possava les losetes les mans li temblaven molt. Encara i això, la cosa va ser molt molt justa. És un gran jugador però estaba molt nerviós.
La tercera partida, contra la noia islandesa, fou la meva primera partida perduda, de 7 punts. Crec que va ser la pitjos partida en quan a les conseqüències del resultat. Era una partida que tenia molt controlada però la noia va treure molt ràpid l'ÚNICA peça que quedava que li permetia desbloquejar 2 meeples i això em va descol·locar bastant. Diuen les males llengues que és perquè la noia era molt guapa i jo sóc un caballer. De totes les partides que vair jugar, en aquesta sens dubte, és en la que em quedo amb la duda de si podia haver fet quelcom més.
 |
| Partida contra la representant islandesa |
La meva quaarta partida va ser amb el representant holandès que em va fotre una pallissa de nivell. El noi, molt maco i simpàtic, fou l'únic jugador que vaig veure que jugaba clara i directament a inhabilitar al contrari. En la partida em va deixar parats molts meeples, per la seva forma de jugar, però és que a més a més li van sortir totes les peces que necessitaba per fer-ho al moment i jo vaig tenir molt mala sort amb les peces. Encara que vaig perdre la partida no estic disgustat per què no vaig poder fer res més que resignar-me a veure com m'acotaba torn a torn. A més a més el noi havia viscut alguns anys a l'Argentina i parlava castellà, així que vaig poder comentar fluïdament la partida i les jugades amb ell.
 |
| Partida contra el representant holandès |
Ja en la cinquena em va tocar amb el representant bulgar al que vaig guanyar amb bastant avantatge, de 15 o per l'estil, i en l'últim partida em vaig enfrentar amb el canadenc, al que vaig guanyar d'un punt.
Hi ha molta gent jugant amb gorra. És per la molèstia de la llum? I el sorrol de la gent i de la megafonia distreu durant les partides?
Jo no vaig notar cap tipus de molèstia en cap moment. La llum no era problem, de fet, quan comences les partides tot desapareix. Tampoc sóc molt conscient de si havia molta o poca gent mirant. Ni tan sols et dones compte del sorrol que pugui haver. Crec que les gorres eran més de publicitat-marchandatge. La majoria de les gorres vermelles eran de CATAN. Seria moda... no sé.
¡Explica'ns lo del espontani!
Doncs resulta que un dels representants no es va presentar. I l'speaker va demanar que dels acompanyants dels participants que haguèssin participat en algun Torneig Nacional de Carcassonne es passèssin per allà i van sortejar la plaça. L'afortunat va ser un austriac i com puntet de la situació dire que va quedar millor possicionat que el propi campió del seu pais.
La final es va jugar amb un Carcassonne gegant. En la foto et veiem amb una de les peces de monasteri...
Exacte, és una de les losetes del carcassonne gegant amb el que es juga la final. Erene unes peces molt simpàtiques, Al igual que els meeples gengants!
 |
| Daniel amb una de les losetes de la final |
¿Quan temps té cada jugador en la final? ¿També va amb rellotge?
No, la final és sense temps, poden recrear-se una mica.
 |
| En la final els jugadors roben losetes d'una torre gegant |
T'entregan el diploma per la participació en el Mundial. ¡Estàs molt bé acompanyat!
Si. D'esquerra a dreta Moritz Brunnhofer (Hans Im Glück), Klaus-Jürgen Wrede (autor del joc) i Thomas Moder (organització). Thomas Moder, que va actuar com speaker, va ser molt simpàtic i va estar allà per a qualsevol dubte que hi haguès.
 |
| Daniel rep el diploma per participar en el Campionat Mundial de Carcassonne |
 |
| Daniel rep el diploma per participar en el Campionat Mundial de Carcassonne |
Aquest foto també té una anècdota curiosa...
¡Ohh! Són dos de les amistats que m'emporto d'allà. El noi de la samarreta blava és José, de Mèxic! La veritat és que vaig estar moltes estones mortes entre partida i partida amb ell, obviament per qüestió d'idioma. L'altre noi és Adam, representant de Estats Units, amb el qui també vaig poder parlar bastant.
Em va fer molta gràcia quan van entregar a José el diploma de participació i l'speaker va comentar que no tenia pinta del típic mexicà. Adam el estadunidens va dir... "Uff, Ja estem amb els tòpics!" Em va xocar bastant, doncs seguint amb això dels tòpics no m'esperaba que el representant de USA fos tan obert i agradable. Fou una grata sorpresa.
 |
| Daniel al costat de José Ehlinger (Mèxic) i Adam Baker (USA) |
¿Vas intentar fer una d'aquelles piràmides de meeples?
Doncs la veritat és que vaig estar mirant-ho una estona però era una activitt més bé per a nens.... Em donava vergonya fer-ho, encara que no seria per ganes. Però tranquils: Podem fer-ho en casa!
Doncs la veritat és que vaig estar mirant-ho una estona però era una activitt més bé per a nens.... Em donava vergonya fer-ho, encara que no seria per ganes. Però tranquils: Podem fer-ho en casa!
 |
| Durant la Fira es podia jugar a muntar castells de meeples |
¿A més de tot el viscut t'has emportat alguna cosa material?
Per allà em vaig comprar el Carcassonne Südsee, un motlle de meeples i un porta espelmes per a la meva mare amb meeples. A més a més per participar ens van donar dos expansions d'unes quantes losetes. Una crec que en castellà s'anomenaria El Asedio i una altra nova anomenada La Rosa de los Vientos. Tinc que mirar-ho amb més calma.
¿Qué t'assembla el Südsee? ¿Et vas comprr la miniexpansió Freitag?
Encara no ho he pogut provar però amb un colega el vam destroquelar i vam mirar les peces. Com les instruccions estàn en alemany les vaig mirar al vostre blog. Té molt bon pinta i s'apropa més a un Eurogame de recursos. Fixa't tu que la dinàmica de puntuació em va recordar moltíssim a la del FINCA.
Molta gent amb la que hem parlat ens diu el mateix. Altres diuen que te alguna cosa de CATAN per tenir que aconseguir diferents combinacions de matèries. Solament adelantar que en la miniexpansió Freitag apareix l'opció de comerciar amb altres jugadors. Nosaltres esperarem ansiosos a que DEVIR ho publiqui en el nostre pais. Ens agrada comprar-ho en la nostra botiga habitual, on després qudem per jugar amb els amics...
En la entrevista prèvia al mundial et vam preguntar si portaries algun amulet i ens vas comentar que preferies anar acompanyat de la teva gent...
Sí. Vaig anar acompanyat de la meva germana Carol, que també és fan del Carcassonne i d'alguns membres del Club Amatent. Com sempre és molt agradable tenir a la familia i als amics recolzan-te per lo bo i lo dolent.
 |
| Foto de familia de tots els participants |
Moltes gràcies per compartir tot això amb nosaltres.
Moltes gràcies a vosaltres per el recolzament i l'interès. Una abraçada!
Carcassonne, Peça d´Inici
Les fotos apareixen per cortesia de Daniel Garcia Ruiz
Daniel forma part del Club Amatent
